dimarts, 21 de desembre de 2010

Desenvolupament motor dels 0 als 36 mesos treball individual.

·      Entre els 3, 4 i 5 mesos mantenint-li el cos en posició erecta, sosté el cap durant més de 10 segons. Als 5 mesos aguanta completament el cap.






  •          Dels 5 als 7 mesos es gira tot sol passant de bocaterrosa a panxa enlaire i a la inversa.






·         Dels 7 als 9 mesos es manté assegut sense ajudar-se de les mans més de 10 segons.


  •          Dels 9 als 11 mesos es desplaça sol per el terra reptant, a culades o a quatre grapes.




·         Dels 10 als 12 mesos s'alça sol agafant-se a un suport.



  • .         Dels 13 als 15 mesos camina tot sol un mínim de 10 passes.





·         Dels 18 als 20 mesos puja i baixa els graons donant-li la mà.





·         Dels 20 als 22 camina assegut en un tricicle sense pedals.





.


·         Dels 22 als 24 comença a córrer lliurement.



·         A partir dels 24 mesos primers gargots.



·         A partir dels 30 mesos comença a saltar amb els dos peus junts cap a dalt.





·         Dels 30 als 36 construeix una torre amb 6 cubs.





dimarts, 23 de novembre de 2010

ELS 5 SENTITS grupal


LA  VISIÓ

 Els nens cap als dos any ja fan distinció dels colors fonamentals , prefèixen els colors clars i distingueixen les formes fonamentals: rodona , triangle , quadrat i les col·loca al taulell.



LA OÏDA

És un  dels sentits que més desarrolla el fetus. Des de la primera setmana de gestació, la oïda és perfecta.
El fetus de 26 setmanes escolta freqüencies de so que nosaltres no podem percebre.
Als cinc mesos distingeix la veu dels familiars.
De 2 a 3 anys és capaç de reconèixer una canço.



EL TACTE

Cap a la setmana 22, el fetus és sensible al tacte i es mourà sobre qualsevol pressió a l’abdomen de la mare.
A la setmana 26 apareixen les primeres línees a la mà, i aquesta sensibilitat li proporciona el plaer de xuclar-se el dit.
El sentit del tacte té el major desenvolupament a l’hora de néixer.
Si la mare es toca la panxa, el nen es tranquil·litza, i si la mare es mou molt, el nen s’inquieta.
El recent nascut té la sensibilitat tàctil a la palma de la mà, als peus i a la cara.



GUST

El lactant diferencia amb facilitat el dolç de l'àcid, exceptuan alguns casos que reaccionen devant el salat i l'amarg.
En les primeres edats els infants han de tenir contacte amb altres tipus de materials per estimular el sentit del gust.
Les escoles procuren treballar tots els gustos deixant de costat el picant.


  

OLFACTE

És el sentit menys desenvolupat en el recent nascut.
Se sap que el nadó reconeix l'olor de la seva mare .
Reacciona davant olors desagradables o intensos.
Cap als tres anys classifica els olors en agradables i desagradables.

divendres, 19 de novembre de 2010

L'EVOLUCIÓ DELS SENTITS.

La vista

Al néixer el nadó és pràcticament cec, a distàncies de més de 20cm no veu bé. neix sense completar la formació de la retina que no acaba fins al voltant del primer any, a més no completa el procés de mielinització fins als 6 mesos d'edat. És capàç, però, de distingir la claror de la foscor.
Als tres mesos ja pot seguir amb la mirada un objecte en moviment de dins del seu camp visual. així com ja és capaç de distingir objectes de diferents colors.
a partir del quart l'acomodació de les distàncies és com la del adult, a més ja mostra preferència pels colors vius i brillants.
a partir del any distingeix un objecte que l'interesa d'entre molts d'iguals que sols és diferèncien pel color. a
als dos anys  distingeix els colors fonamentals i també ja comença a distingir les formes fonamentals: cercle, quadrat, triangle.
als tres anys coneix el nom de tres o quatre colors i els aplica de forma correcta així com  distinció de mides: gran, petit, i coneix tres posicions: sobre, dins i sota.




L'audició

A la setmana 22 de gestació, el fetus respon al so de manera que si la mare li canta o li parla ja l'escolta.
al néixer, l'oïda està perfectament desenvolupada de manera que pot reaccionar als sorolls des de el primer dia.
al primer més, pot localitzar els sorolls i s'interesa ja per les veus humanes.
a partir del terçer més gira el cap en direcció al soroll.
al quart més ja mostra interés per l'entonació i la música.
als cinc mesos reconeix la veu familiars, la de la mare pràcticament des que néix, i poc a poc apren a distinguirles persones a través de la veu.
en el perìode que va dels dos a tres anys pot distingir i identificar objectes a través del seu soroll, com els sons animals, de reconeixer una cançó i de reproduir melodies.



El tacte

Ja en la setmana 22 la pell del fetus és sensible al tacte i es fiquen sovint a xupar el dit.
El sentit del tacte és el més desnvolupat dels sentits en el moment de néixer, ja des de el primer moment els estimuls de la pell provoquen reaccions generals i locals i detecten diferències segons la zona igual que un adult. també ja des de el primer moment tenen sensibilitat en front el dolor de forma generalitzada  i també la sensibilitat del calor i molt especialment la del fred. la sensibilitat tàctil del recent nascut  està desenvolupada particularment en els palmells de les mans, planta dels peus i a la cara.
Entre els dos i nou mesos reaccionen a les pesigolles.
als 12 exerceixen el tacte a través del palmell de la mà.
als 18 reaccionen al picor rascant-se amb els dits i les ungles.
Als dos anys localitzen el dolor al lloc on s'origina.



El gust

Ja el fetus de 22 setmanes té le papiles gustatives formades i le permet distingir sobretot el dolç.
el lactant reaciona a diversos gustos: davant al sabor amarg, salat o àcid té reaccions negatives ( tancar els ulls, gestos facials, retirar la llengua, nausees, vòmits etc) mentre que tenen reaccions positives davant el sabor dolç.
a partir de 3 o  4 mes els nadons ja són capaços de ficar-se objectes a la boca i començen a desenvolupar la coordinació óculo-manual  per tant exerciten el sentit del gust, vista i tacte.
A partir dels 3 anys descobreixen més gustos a través de l'alimentació.




L'olfacte

És el sentit menys desenvolupat en el recent nascut.
Se sap que el nadó reconeix l'olor de la seva mare .
Reacciona davant olors desagradables o intensos.
Cap als tres anys classifica els olors en agradables i desagradables.

dimarts, 9 de novembre de 2010

Activitat 1 de la unitat formativa 5 grup

PSICOMOTRICITAT

Per a nosaltres la psicomotricitat vol fer palès la comunicació que hi ha entre el cos i la ment ja que tot moviment, que no sigui reflex, respon a la voluntat.
Es una pràctica que té com objectiu el desenvolupament global de l'infant ja que implica el cos la ment i l'intel·lecte. A través de la seva pràctica el nen adquireix un major coneixement del seu propi cos, de les seves capacitats i les seves limitacions, aprèn a comunicar-se amb els altres, desenvolupa la seva capacitat de creació i de pensament operacional.





PSICOMOTRICITAT FUNCIONAL

Aquest tipus de psicomotricitat es basa en que l'educador diu el que s'ha de fer, per tant , el nen no és lliure sinó que actua segons les ordres de l'educador.






PSICOMOTRICITAT RELACIONAL:

En aquest tipus de psicomotricitat l'educador no diu el que s'ha de fer, se limita a estimular al nen a que lliurement actui per a satisfer el seu proip desig i es posi en relacio amb els altres ( persones i objectes).

                                       

divendres, 5 de novembre de 2010

Activitat 1 de la unitat formativa 5 individual

Psicomotricitat:

Per a mí vol fer palés la comuncació que hi ha entre el cos i la ment ja que tot moviment, que no sigui reflex, respon a la voluntat.
Es una pràctiva que té com objectiu el desenvolupament global de l'infant ja que implica el cos la ment i l'inel.lecte. A través de la seva pràctica el nen adquireix un major coneixement del seu propi cos, de les seves capacitats i les seves limitacions, apren a comunicar-se amb els altres, desenvlupa la seva capacitat de creació i de pensament operacional.


Psicomotricitat instrumental:

L'educador és el que diu en tot moment el que els infants han de fer.







Psicomotricitat relacional:

l'educador no diu el que s'ha de fer, se limita a estimular al nen a que lliurement actui per a satisfer el seu proip desig i es posi en relacio amb els altres ( persones i objectes).